Vilafranca és una vila, un poble gran o una ciutat petita, segons la manera de veure-ho de cadascú. Una vila és la població que, sense ser una ciutat, té alguns privilegis que la distingeixen dels pobles. Aquest és el cas concret de Vilafranca. Vilafranca del Penedès és la capital de l'Alt Penedès, la comarca vinícola amb més tradició i abast de Catalunya. Els seus orígens es remunten a principis del segle XII i des de llavors ha estat sempre un important nus de comunicacions.
Vilafranca és, històricament, una de les ciutats mitjanes més importants de Catalunya. Posseeix un important patrimoni historicoartístic, constituït per una sèrie d'edificis pertanyents en origen a l'època medieval que, degudament restaurats fan que Vilafranca exhali aires de noblesa medieval. També són importants les edificacions modernistes, que es van construir durant l'expansió urbanística de finals del segle XIX.
La major part del conjunt monumental que se situa en els orígens medievals de Vilafranca és al voltant de la basílica de Santa Maria: el barri antic, amb el palau dels comtes reis, el Palau Baltà i la Basílica de Santa Maria amb la cripta, conjunt escultòric de l'escultor Josep Llimona.

AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Cort, 14
Telèfon: 93 892 03 58
08720 Vilafranca del Penedès
www.vilafranca.cat

La major part dels edificis històrics es troben en el mateix centre de la vila, entre els quals destaca la imponent figura de la basílica de Santa Maria, la primera pedra de la qual fou posada l’any 1285. L’església, que va rebre el títol honorífic de basílica l’any 1920, correspon a un moment inicial de l’aplicació de la nova arquitectura gòtica catalana a una església parroquial. La façana lateral, que era la porta primitiva de la basílica, conserva restes de pintures murals del s. XIV. Destaquen també la gran varietat de gàrgoles i escultures situades a la part alta. En la cripta interior es troba el conjunt escultòric del Davallament de Crist, obra realitzada en marbre de Carrara per l’escultor modernista Josep Llimona. El campanar, de la mateixa època, és un edifici gòtic independent de la basílica que presenta una estructura de torre octogonal de dos cossos. A la mateixa plaça de Jaume I i davant la porta principal de Santa Maria, es troba l’antic Palau Reial, un edifici del s. XIII de l’època de Pere el Gran i que actualment acull la seu del VINSEUM.

La ubicació del VINSEUM el situa en un conjunt arquitectònic integrat pel Palau Reial, una capella gòtica i altres edificis moderns. Disposa de diverses seccions: el Museu d’Arqueologia Comarcal, el Museu Geològic Comarcal, les col·leccions d’art, d’ornitologia, i la secció més important i més coneguda, el Museu del Vi. El Museu del Vi va ser inaugurat l’any 1945 i s’hi exposen, distribuïts en onze sales, diorames, maquetes, estris i utensilis, ceràmica i vidre, i tot un seguit d’elements que permeten seguir l’evolució de les tècniques vinícoles des del principi dels temps.

Al costat de la basílica de Santa Maria hi ha el Palau dels Babaus o Palau Baltà, originari del s. XIV i restaurat el 1889. En aquest entorn, al llarg de la plaça Jaume I, trobem un altre edifici important: la Casa Gomà, on es poden veure a la planta baixa vistoses arcuacions gòtiques interiors. Va ser la casa pairal del bisbe Torras i Bages i actualment acull la biblioteca pública del mateix nom. Pel carrer de Santa Maria arribem a la plaça de la Vila, on es troba l’Ajuntament de Vilafranca, edifici gòtic de façana modernista, i al costat Can Macià un notable casal gòtic del s. XV.

Al la veïna plaça de Sant Joan es troba la capella de Sant Joan, una església gòtica construïda al s. XIV que presenta un sistema constructiu innovador dins l’arquitectura del gòtic meridional, ja que el cobriment de la nau es fa amb fusta, sostinguda per arcs de diafragma. Actualment està tancada al culte i s’hi celebren exposicions culturals.

De gran interès artístic són també l’església i convent de Sant Francesc, que conserven nombrosos sepulcres i làpides medievals, així com el conegut retaule de la Presentació de la Mare de Déu i sant Jordi, un dels grans exponents del nou corrent plàstic que es coneix per “estil internacional”, obra de Lluís Borrassà realitzada a finals del s. XIV.

Per tot el centre de la vila trobarem també nombrosos edificis modernistes, alguns de tan representatius com la Farmàcia Guasch, la façana de la Casa de la Vila, Can Freixedes, la Casa Berger i Balaguer o la Casa Miró.

A la Casa de la Festa Major, situada en l’antic mercat de gallines i menuts, trobem una exposició permanent que permet gaudir del misteri i la màgia de la Festa Major, un espai singular que acull el ric folklore de la festa i on es pot descobrir o reviure la festa més típica de Catalunya.