St. Sadurní està estretament lligat al cava, que condiciona la seva economia a aquesta indústria i a la indústria auxiliar que genera. St. Sadurní d’Anoia és, amb gairebé vuitanta caves el•laboradores, la capital indiscutible del cava.
En aquest municipi s’elabora el 90% de tot el cava de l’Estat. La resta s’elabora en un important percentatge en altres indrets de la mateixa comarca. Avui les principals empreses de cava de St. Sadurní exporten, amb aquesta denominació d’origen, a mig món.
St. Sadurní té els seus orígens en l’antiga parròquia de St. Sadurní de Subirats, esmentada documentalment vers l’any 1080. En aquell temps, formava part de la Universitat -Ajuntament- de Subirats. La seva situació privilegiada, junt amb unes terres planes i abundoses d’aigua, va accelerar-ne la prosperitat i el procés d’independència com a municipi, condició assolida el 1764.
El terreny és drenat pel riu Anoia, del qual el municipi va prendre el nom. La seva situació en una zona de contacte entre la depressió del Penedès i el sector de la depressió prelitoral del Llobregat ha afavorit les comunicacions. A més del nucli principal també forma part del municipi la població de Monistrol d’Anoia, agregada al s. XIX, i comprèn, a més, el barri d’Espiells, la Prua i les caseries de Can Codorniu i Can Catassús. Al barri d’Espiells (205 m d’altitud) hi ha l’església preromànica de St. Benet d’Espiells, que ha estat restaurada en època recent. També a Espiells hi ha l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech.

AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D’ANOIA
Pl. Ajuntament, 1
Telèfon: 938 910 325
08770 Sant Sadurní d’Anoia
www.santsadurni.org

Els orígens de la vila provenen de l’antiga parròquia de Sant Sadurní de Subirats, esmentada documentalment l’any 1080. La seva situació privilegiada respecte a la resta de parròquies que formaven la universitat de Subirats, i el seu conjunt de terres planes i abundoses d’aigua van accelerar-ne la prosperitat i el procés d’independència com a municipi, assolida el 1764. Va ser aleshores que va prendre el nom actual de Sant Sadurní d’Anoia, en referència a aquest riu, l’Anoia, que travessa la part central del terme.

Ja llavors el conreu de la vinya i l’elaboració de vi en constituïen la principal ocupació. Durant el s. XVIII, la vinya va desenvolupar-se gràcies a la demanda del mercat americà i, entre el 1860 i el 1880, va viure el moment més àlgid a causa de la total destrucció de les vinyes franceses per la plaga de la fil·loxera.

Malauradament, el 1887 la fil·loxera va arribar a Sant Sadurní i va devastar les vinyes i arruinar la vila. Els santsadurninencs van haver d’afrontar aquells temps de penúries donant mostres d’una tenacitat exemplar. Van convertir el municipi en el principal nucli de lluita antifil·loxèrica de Catalunya. Pagesos i rabassaires, sota el lideratge de set propietaris locals, coneguts posteriorment com “els set savis de Grècia”, van emprendre la tasca titànica de replantar les vinyes amb peus de cep americà, immunes a la plaga. Així, la tímida producció de cava iniciada abans va tenir un impuls definitiu i, avui, Sant Sadurní és la capital del cava indiscutible. Més de vuitanta cases elaboradores produeixen el 90% de tot el cava de l’Estat i l’exporten a mig món com a DO Cava.

El pas dels anys també ha deixat la seva empremta en l’arquitectura local. Un magnífic exemple d’aquest fet és l’ermita preromànica de Sant Benet d’Espiells, dels s. X-XI, dins el terme de Sant Sadurní. Altres mostres són la rectoria i el campanar gòtic de l’església; la torre carlina de la Font del Mingo, del 1873; la Casa de la Vila i la capella de l’antic hospital.Representatius del modernisme català són el conjunt de les Caves Codorníu, catalogat com a Monument Historicoartístic Nacional, i les Caves Freixenet, a les quals crida l’atenció la magnífica cornisa ondulant decorada amb ceràmiques vidriades de colors. Al centre, el modernisme deriva cap a una barreja d’estils anomenada eclecticisme, que es manifesta a la Casa Lluís Mestres, Cal Rigol, Cal Calixtus, l’Ateneu Agrícola o els Magatzems Santacana Roig. Aquest centre històric ha estat transformat recentment en zona de vianants i avui és el centre comercial de la vila.

Finalment, cal destacar la tradició festiva del municipi per la seva simbologia i singularitat, amb festes tan riques com la de la Fil·loxera, durant les Fires i Festes, la Setmana del Cava i el Cavatast.