 |
|
Passat Martorell, l’autopista i el ferrocarril que van de Barcelona a
Tarragona giren a ponent i poc després es produeix un canvi de paisatge
clarament perceptible: entrem en una extensa plana, perfectament delimitada
entre dues fileres de muntanyes, més properes i baixes les que ens queden a
l’esquerra (les serres d’Ordal i Garraf), més llunyanes i altes les de la
dreta (la serralada Prelitoral); la plana encara està dominada pels conreus, especialment la vinya, que hi destaca omnipresent.
Si venim del sud, en arribar als voltants del Vendrell, tenim la mateixa
percepció, que encara resulta més escenogràfica per l'espectacular teló de
fons que hi posa la inconfusible silueta de Montserrat. Som, no cal dir-ho,
al Penedès. Aquesta paisatge plàcid gaudeix d’un clima mediterrani suau, amb
els rigors estivals temperats per l’arribada de la marinada, i una
pluviositat no gaire abundant que cau més a la primavera i especialment a la
tardor, posant sovint l’ai al cor a la gent que en aquelles dates verema.
Les muntanyes del Prelitoral formen alineacions allargassades i de formes
suaus: són les serres de Mediona, Font-rubí, Torrelles i Pontons. Per
darrera seu sobresurt la d'Ancosa, que frega els mil metres, mentre que pel
davant contraforts paral•lels de menor altura limiten la plana. Per la banda
de l'Ordal destaquen el Montcau i el puig d'Agulles de poc més de sis-cents
metres i, més al sud, els darrers contraforts del Garraf, amb el puig de
l'Àliga aguaitant per damunt de les antiguíssimes restes d'Olèrdola.
Pel que s'acaba d'explicar, el Penedès ha estat relativament poc poblat si
el comparem amb la ben propera aglomeració barcelonina i les comarques del
seu entorn. Tanmateix ara el creixement és notable fins a atènyer el setze
per cent els darrers deu anys. La capital de l'Alt Penedès, Vilafranca, amb
més de trenta mil habitants, concentra dues cinquenes parts del total de la
comarca; el segon municipi és Sant Sadurní, amb deu mil i a continuació
vénen els Monjos i Gelida al voltant dels cinc mil. La majoria de municipis
tenen entre vuit-cents i dos mil habitants. És remarcable la gran quantitat
de poblament dispers: les masies, envoltades generalment de vinyes,
constitueixen un dels atractius visuals de la comarca, conjuntament amb les
petites clapes boscoses a les ondulacions de la plana, la pineda que
predomina a les àrees muntanyoses i algunes tires de vegetació de ribera
resseguint rieres i torrents. |
