El Penedès és terra de festes i tradicions. Evidentment això es podria dir de qualsevol altra comarca del país, i estirant-ho, de qualsevol indret del món. Però el que volem remarcar és que aquí el folklore és especialment ric i arrelat. S’ha dit sovint que les dues festes més intenses de Catalunya són la Patum de Berga i la Festa Major de Vilafranca, que s’han mantingut vigoroses i participatives fins i tot en els recents anys tan negres de la nostra història. La Festa Major vilafranquina és realment excepcional: amb una cadència que es repeteix inalterable any rere any, compta amb les cercaviles més nodrides del país on participen fins a 20 balls. Qui vulgui copsar amb tota la intensitat la màgia de la festa popular que no es perdi l’entrada de Sant Fèlix el dia 30 d’agost a la nit, i sortirà ja del tot extasiat si aquell mateix dia ha pogut ser testimoni de la diada castellera que li haurà permès viure una de les experiències més apassionants i emotives de la cultura popular.

Aquest model festiu vilafranquí es reprodueix, a l’escala adequada, a tota la comarca, als pobles, agregats i barriades: en qualsevol d’ells no hi trobareu a faltar ni un ball de gegants, ni un correfoc diabòlic i ben sovint hi haurà una jornada castellera. Aquestes elements de la festa, són ben vius i alhora provenen de lluny. El Drac de Vilafranca, junt amb el d’Olot, és el més antic que es conserva a Catalunya. Actualment de dracs i de gegants n’hi ha a pràcticament tots els pobles. També han conegut una gran expansió les colles de diables. Un dels balls més atractius i també molt estès al Penedès és el de Bastons: hi ha deu colles censades a l’Alt Penedès, i al Baix n’hi ha dues de les més antigues, les de l’Arboç i de Llorenç. En aquesta vila s’hi recuperaren els Falcons el 1942; després es crearen els de Vilafranca que revolucionaren el model i ara n’hi ha també a Puigdàlber i a Sant Sadurní. Ja hem esmentat els castells, un dels més destacats signes identitaris –i alhora integradors– de la cultura catalana. Nascuts a Valls, a la comarca veïna del Camp, foren ràpidament assimilats i estimats pels penedesencs. Actualment a la comarca hi ha les dues colles de Vilafranca: els Castellers, fundats el 1948, i els Xicots, fundats el 1982. La colla degana, anomenada els verds, és una de les capdavanteres del país i fins i tot un estudi avaluatiu publicat el 2002 per Josep Bargalló –l’actual Conseller d’Ensenyament de la Generalitat– la considera la millor colla del segle XX.

Si desitjeu més informació sobre Castellers, descarregueu els següent documents en PDF sobre el Fet Casteller:

Pàg.1 - Pàg.2 - Pàg.3 - Pàg.4 - Pàg.5

Enllà de les Festes Majors hi ha d’altres manifestacions festives dignes d’esment, com els aplecs en ermites o llocs significatius que tenen lloc el Dilluns de Pasqua i en d’altres dies. També de marcat origen religiós hi ha els vots de poble, com els d’Olesa o Vilobí i, vinculat a les festes nadalenques, hi ha pessebres vivents, com a les Gunyoles (Avinyonet), salons d’infància, com a Mediona, i arreu cavalcades de Reis: a Castellví baixen del Castellot. Els Tres tombs els podem veure a Sant Quintí i a la Gornal. A Sant Sadurní són molt populars les festes dels barris, per la capvuitada de Corpus. Vinculat a l’activitat agrícola ha anat prenent volada la festa del most, per exemple a Sant Cugat, la Múnia o la Ràpita, i actualment encara en pren més el Carnestoltes, ben gatzarós al Pla, Riudebitlles, Moja, i un llarg etcètera.

Les fires han estat des de sempre una combinació d’elements comercials i celebracions festives. Les de Sant Sadurní, al setembre, en són una mostra ben clara i inclouen la festa de la Fil•loxera; a l’octubre s’hi celebra la fira del Cavatast, al mateix temps que la Setmana del Cava. A Vilafranca destaquen les fires de Maig de caire general, i la reviscolada fira del Gall el diumenge abans de Nadal. Als Monjos té lloc al maig una fira medieval, i en el marc del nucli antic de Castellet s’hi fa el mercat medieval de tardor. Esmentem finalment el Firamercat de Sant Pere Molanta (juny) i la fira artesana de Torrelles (octubre).

Algunes festes són ben singulars, com l’escudella de Santa Llúcia de Gelida o la sopa dels pobres de Sant Pere de Riudebitlles, i encara l’aplec anomenat del pa i l’empenta que té lloc a l’ermita de la Salut de Gelida i a la de la Fontsanta del castell de Subirats. Entre les celebracions d’implantació més recent cal esmentar el Cavajazz de Guardiola de Font-rubí; a la Granada han convertit una antiga llegenda malèvola en la festa de la baixada del ruc del campanar. Algunes tenen caràcter reivindicatiu, com el Correllengua, al setembre, que recorre diverses poblacions, i el Terrazel de Sant Llorenç d’Hortons, a l’agost, una innovadora festa que vol exaltar els valors de la natura i el medi en un clima lúdic i imaginatiu.