| El gòtic: l’art urbà que acaba escampant-se |
|
Al Penedès la plenitud li arriba cap al segles XIII-XIV, que és el moment de la
consolidació de les ciutats i de la florida del gòtic. El gòtic és l'art urbà
per excel•lència i per això el millor patrimoni artístic del moment es troba a
Vilafranca que ja exerceix la seva capitalitat.. La basílica de Santa Maria,
catedral del Penedès és l 'edifici més significatiu, tot i que la seva
construcció és lenta: comença engolint l'antic temple romànic (del qual es
conserva la magnífica porta lateral) i no es consagra fins el XV, moment en què
s'acaba l'alt campanar. És de visita obligada. Semblantment ocorre amb
l'església de Sant Joan, de l'antiga comanda dels templers, amb exterior romànic,
però inscrita clarament dins el gòtic; la tercera gran església d'aquest estil
és Sant Francesc, del convent dels franciscans, d’una puresa extraordinària, i
que alberga un dels tresors de la pintura gòtica catalana: el retaule de la Mare
de Déu i Sant Jordi. |
Basílica de Santa María de Vilafranca |
Però no sols hi ha edificis religiosos, sinó també civils, començant per la casa
de la vila, la façana lateral del qual data del XIV. Tanmateix els dos més
emblemàtic són el Palau reial, del XIII-XIV, on morí Pere el Gran i que alberga
el Museu de Vilafranca; es troba just davant de santa Maria, mentre que al
costat de la basílica hi ha el magnífic Palau Baltà començat el XIV i acabat en
el gòtic tardà del XVI. Aquest gòtic tardà produí altres bells exemplars civils
com Can Gomà, avui Biblioteca Torras i Bages o Can Macià, al costat de
l’ajuntament, i ens deixà encara el temple de la Trinitat, de finals del XVI.
La segona ciutat de la comarca, Sant Sadurní, conserva de l'època només el
campanar gòtic, recentment restaurat, ja que el temple fou del tot modificat. A
l’església de Sant Martí Sarroca hi ha el retaule gòtic del Roser, mentre que en
l’arquitectura civil destaca sobretot el gran palau dels marquesos de Llió, al
centre urbà de Sant Pere de Riudebitlles. Una de les construccions més singulars
que ens ha arribat de l’època és l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls, bastit pels
Cervelló el segle XIII per tal de donar alberg als transeünts que feien la ruta
de Barcelona cap a Vilafranca i Tarragona. D’aquests hospitals (en sentit de
lloc de casa d’hostes) n’hi hagué una amplia xarxa, però aquest és l’únic
d’origen medieval que en ha arribat pràcticament intacte.
La segona meitat del XIV i el XV no foren gaire pròspers per a Catalunya: la
pesta negra, les males anyades, el canvi dinàstic, la guerra civil... El període
fou especialment funest per als pagesos però a final d'aquest segle, en bona
part gràcies a la sentència de Guadalupe (1462) que posava fi a moltes de les
servituds remences, el camp català es va reanimar i això es traduí al Penedès en
una revifada de les construccions rurals. El gòtic s’estén enllà dels nuclis
urbans. Moltes de les millors masies de la comarca tenen el seu inic en aquest
moment i ens n'han pervingut notables exemplars, tot i que la majoria foren
transformades i millorades en segles posteriors. Entre les que conserven traces
evidents de gòtic tardà podem esmentar Can Rialb d'Avinyonet, Cal Noia de
Castellví, el Castell de la Bleda a Sant Martí, Can Soler a Sant Pere
Riudebitlles, i l'extraordinària Torre-ramona de Subirats, d'estil gòtic
renaixentista. Dins d'actuals nuclis urbans, cal fer referència a la Casa del
Senyor de Gelida, la casa del Castlà de la Granada i la Rectoria vella de Sant
Quintí de Mediona.
|
