Al Penedès no disposem d’un paratge emblemàtic com ho pot ser el Montseny per al Vallès Oriental o Sant Llorenç del Munt per a l’Occidental. Però sí que hi ha espais i indrets naturals de notable qualitat, tant a la mateixa Serralada Prelitoral, com a la Litoral i a la plana.

La Serralada Prelitoral que tanca la comarca pel nord ofereix prou atractius a l’excursionista i al visitant. El Puig Castellar, de fàcil accés, és el punt culminant a la comarca i n'ofereix una dilatada panoràmica.
Entre Font-rubí i Mediona trobem les restes del castell de Font-rubí, a dalt de tot de la carena i l'original lloc del Bolet amb la seva cova i els seus monòlits Un dels indrets de més atractiu paisatgístic és el santuari de Foix, a Torrelles, restaurat amb encert el 1988. Situat dalt d’un cingle té una imposant presència visual. S’hi arriba amb comoditat per una pista en bona part asfaltada que puja pel vessant nord. Podem també endinsar-nos a les feréstegues gorges del Foix, amb els seus pèlags, saltants i restes d'antics molins. Un situació i interès similar té l’ermita de Sant Joan de la muntanya de Pontons, municipi que destaca pels seus boscos i pel gran nombre de fonts que hi ha escampades per tot el terme com les d’Oriola, els Igols o el Molinot.
Dalt d’un atrevit penya-segat hi ha les ruïnes dites el Castellot de Castellví, una de les referències visuals del Penedès. S’hi pot pujar i baixar per vies diferents fent un costerut però estimulant circuit. El penyal és a la sortida del congost que forma la riera de Marmellar, aquí normalment seca: un camí la ressegueix fins a les restes de l’enclotat castell de Marmellar. En general aquestes muntanyes tenen un bon recobriment forestal amb predomini del pi blanc i de l’alzina als ombrius. Prop del Castellar hi trobem roures, aurons i grèvols. Una part important de la massa forestal fou devastada pel gran incendi del 1986, però el bosc s’està refent amb vitalitat. La presència de les conegudes planes aromàtiques com el romaní i l’espígol donen a les passejades per aquests llocs un encant i una placidesa admirables. En la part negativa, aquests paratges no gaudeixen de cap tipus de protecció legal efectiva.

A la Serralada Litoral, en canvi, bona part del sector que es troba al Penedès està integrada en el conjunt d’espais naturals protegits per la Diputació de Barcelona. El parc natural del Garraf comprèn part del terme d’Olesa de Bonesvalls i a la vila hi ha una oficina d’informació. Entre els indrets més atractius es poden esmentar el puig de la Mola, l’avenc de l’Esquerrà, el més profund del massís (206 m), i el pont natural de l’Arcada. Al nord del Garraf, el massís de l’Ordal també ofereix racons de gran bellesa als termes de Subirats i Gelida: aquest destaca pel gran nombre de fonts.
El segon parc és el d’Olèrdola: es tracta de l’entorn del conjunt monumental, de manera que la combinació de patrimoni arqueològic i natural acaba de donar qualitat a l’indret. Malauradament, l’estiu del 2003 una part del parc s’ha vist afectada per un incendi.
El tercer parc és el del Foix que comprèn l’embassament d’aquest riu, al terme de Castellet. Encara que d’origen artificial, constitueix una de les poques zones humides del Penedès, amb el seu singular valor naturalístic. La presència propera del castell acaba de fer impactant l’indret: a prop seu, al nucli de Castellet, hi ha l’oficina d’informació del Parc que forneix itineraris senyalitzats i altres interessants propostes.


L’atractiu més notable que té la plana des del punt de vista del patrimoni no construït és el caràcter d’esplèndid i endreçat jardí que li donen els seu conreus, sobretot les vinyes tan perfectament alineades. Actualment moltes de les tradicionals són substituïdes per ceps emparrats, però també resulten ben atraients, especialment els mesos de juliol i agost quan la calor i sequera van fent perdre vigor a la majoria de plantes mentre que els ceps mostren la seva millor exuberància.
A part d’això cal esmentar la zona dels Pèlags de Vilobí, valuós espai humit generat en unes pedreres en desús, i dos indrets naturals curiosos, de nom i característiques ben similars: son les Dous a Torrelles i les Deus a Sant Quintí de Mediona, unes surgències d’aigua que es canalitzen per mitja d’una tirallonga de fontetes alineades. A les Deus hi ha l’atractiu suplementari d’unes coves visitables.