| El Romànic: Rastres de l'antiguitat. El romànic o la Catalunya naixent |
|
Del patrimoni construït més antic que es conserva al país, el Penedès en té una
mostra excepcional: el conjunt monumental d’Olèrdola, una antiga ciutadella
ibèrica, que després ho fou romana i també medieval, tal com testimonien els
diferents pisos sobreposats de muralla. Restes d’habitatges, sitges, cisternes,
tombes, un tros d'església mossàrab i una de romànica completen el recinte. La
seva situació, al capdamunt d’una serrat que domina al Penedès i s’obre cap al
mar, l’acaba de fer atractiu, així com l’excel•lent organització de l’indret.
Visitant-lo, passem de l'antiguitat a l'edat mitjana sense adonar-nos-en, una
mica com a símptoma del que ocorre al conjunt de la comarca: tot i la dominació
i el pas de la Via Augusta, de vestigis romans no n'han pervingut gaires, i el
patrimoni arqueològic del passat que comença a ser important és el medieval,
concretament el romànic. |
Monestir de Sant Sebastià
dels Gorgs |
Aquest art l'identifiquem, amb raó, amb la naixença de Catalunya, i el seu
moment de màxim esplendor són els segles XI i XII, quan la Catalunya vella ja
estava formada i pacificada, mentre que el Penedès era terra de frontera,
d'acusada inestabilitat. Per això aquí no trobarem grans construccions com Cuixà,
Ripoll, la Seu d'Urgell, Cardona o Sant Cugat del Vallès, sinó que els monuments
romànics més insignes són castells defensius, com els de Gelida, Subirats,
Mediona, Castellví, Sant Martí o Castellet: els dos darrers han esta restaurats,
mentre que als dos primers s'hi fan obres de consolidació. En el recinte
d'aquests castells hi havia les corresponents esglésies, la majoria de les quals,
en continuar fent la seva funció religiosa quan els castells deixaren de ser
estratègics, han arribat fins als nostres dies. De vegades, fins i tot,
d'aquests castells encimbellats a penes no en queda res, com els de Torrelles i
Pontons, però en canvi n'han perdurat les petites esglésies de Foix i de Sant
Joan, que han adquirit la categoria verdaguerina d'ermites al cel suspeses. En
aquests dos mateixos municipis muntanyencs i en algun altre com Castellví, es
conserven masies fortificades d'època romànica.
Tal com s'ha insinuat, les esglésies romàniques de nuclis poblacionals són en
general de dimensions modestes i moltes foren reformades posteriorment. La de
Sant Jaume de Moja al municipi d'Olèrdola ens ha pervingut intacta i té una gran
puresa i harmonia de línies; també és remarcable la de Sant Pere Sacarrera, al
terme de Mediona. D'altres esglésies o ermites escampades en comptarien
fàcilment una vintena i, per dir-ne algunes, es podria parlar de la pre-romànica
de Sant Benet d'Espiells a Sant Sadurní, de Santa Margarida d’Agullàdols a
Mediona, Sant Joan Samora a Sant Llorenç d'Hortons, i del Sepulcre d'Olèrdola,
de planta circular i amb pintures murals de l'època.
Hi ha tanmateix unes poques esglésies romàniques de més envergadura, i en
concret cal parlar de tres. En primer lloc, Sant Martí Sarroca, sens dubte, la
perla romànica del Penedès, amb un absis considerat dels millors de Catalunya;
també és remarcable la seva situació. En segon lloc, Sant Marçal de Terrassola,
una església romànica amb planta de creu llatina, de belles proporcions i una
exquisida sobrietat. Finalment s'ha d'esmentar l'antic priorat benedictí de Sant
Sebastià dels Gorgs, del qual es conserva l’església, part d’un diminut claustre
i un massís campanar que és el més notable d’estil llombard que hi ha al
Penedès.
|
